Ara que per fi estic de vacances, faré una mica de crònica del cap de setmana del 8 i 9 d'agost, que 11 col·legues/a i un cotxe escombra varem fer Sant Celoni-Perpinyar i a l'inversa. Total, mes de 270 km en total. Personalment hem va agradar molt, a mes intercalar una mica de tren, ho va fer mes distret. Varem sortir cap a les 7 del matí de casa de l'Albert amb les lleganyes una mica enganxades fins a l'estació de tren del Nord de Granollers, al cap de una hora i mitja aproximadament, arribarem a Ripoll, per agafar una mica de carretera per fer gana i esmorzar a Sant Joan de les Abadesses. Amb la panxa plena i caloreta, tira milles que ens esperava el Coll d'Ares. Des de Camprodon, 17 km de pujada que es varen fer força be, amb un paisatge fantàstic a dalt a mes de 1500 metres d'alçada. La baixada també tenia un paisatge bonic, però per culpa del penós estat de les carreteres franceses, nomes estaves pendent de la roda del davant, mirant per on la feies passar, i pensant que sortiria volant...molt distret, varem acabar tots que semblava que tinguesim parkinson. Varem dinar a Prats de Mollò mentres els núvols des carregaven una mica, desprès dels cafès amb gotes...ja no va ploure i sense mollar-nos i amb un GPS que fallava una mica, arribarem a Perpinyar!! (uns 160km, crec)
L'Hotel estava be, una mica apartat del centre, llàstima, perquè no vam poder fer cap expedició nocturna, sobretot per en Mus. Al mati, desprès d'un bon esmorzar bufet lliure a la francesa (amb mini creps i tot), seguirem la ruta en direcció la costa, fins a Colliure, ha on varem fer una fresqueta cervesseta i el nostre amic Joan(mus), va poder satisfer les ganes de banyar-se. Dinarem a Port-bou, una paella una mica lenta a la vora del mar...ja nomes quedava arribar com a mínim a Figueres, per desprès agafar el tren. La pujada es va fer una mica pesadeta, amb la panxa plena i les cames ja ressentides, però tots, una mica mes millor o pitjor aconseguirem arribar, si, però molls com a peixos!!!, vaja turmenta, i a mes tres punxades!!, tota una aventura, que ara ja la recordo amb somriures. La tornada amb tren també va ser distreta, ja que era un semidirecta, ple de gent, i fins que no vam saber que hi havia un vago especial per dur les bicis...però dins de tot be, molt be.
A punt de tornar!!!
Ignasi
